L'arquitecte i la màquina: un nou diàleg amb la intel·ligència artificial.

Hi va haver un temps en què imaginar el futur significava projectar gratacels impossibles o ciutats flotants. Avui, el futur també es dibuixa amb algoritmes. L’arquitectura, sempre en diàleg amb la tecnologia, viu una nova transformació: l’aparició de la intel·ligència artificial.

Arquitecta

A BC Estudio fa dècades que observem com la innovació modela la nostra manera de projectar, construir i habitar. I encara que la IA no dissenyi amb ànima —encara—, sí que ofereix eines que amplifiquen la creativitat, optimitzen processos i obren preguntes que, fa només uns anys, semblaven impensables.

No es tracta de substituir la mirada de l’arquitecte, sinó d’ampliar-la.

La IA ens permet visualitzar, simular i resoldre amb una precisió i rapidesa extraordinàries. Des d’anàlisis bioclimàtiques en temps real fins a la generació de formes inspirades en la natura, el potencial és immens. Però també ens obliga a reflexionar: com podem continuar sent humans en un procés cada vegada més automatitzat?

Mans humana i robot

A nivell tècnic, ja veiem aplicacions concretes que estan redefinint la pràctica diària. Eines com Midjourney o DALL·E s’utilitzen en fases primerenques del disseny conceptual, generant imatges i atmosferes que inspiren noves narratives visuals. Plataformes com TestFit permeten desenvolupar estudis de viabilitat urbanística en qüestió de minuts, avaluant milers de variables de manera automatitzada. I en fases més avançades, l’ús d’Autodesk Forma o Spacemaker —ara integrat a Revit— facilita anàlisis de radiació solar, soroll urbà o condicions climàtiques amb una precisió que enriqueix la presa de decisions des del primer esbós.

La intel·ligència artificial també s’està introduint en la gestió de dades BIM, optimitzant fluxos de treball a través d’automatitzacions, detecció anticipada de conflictes o generació de documentació a partir de models predictius. Fins i tot a peu d’obra, la IA ja col·labora amb drons, càmeres i sensors per monitorar l’evolució, anticipar retards o controlar la sostenibilitat en temps real.

Al nostre estudi, ens interessa la IA no només pel que fa, sinó pel que ens obliga a replantejar. Què significa projectar bellesa en temps de dades? Com preservar la identitat d’un lloc quan els models predictius suggereixen solucions estandarditzades? On queda la intuïció, el traç imperfecte, la contradicció que sovint condueix a una idea brillant?

Reunió d'arquitectes

Creiem que el repte no és tecnològic, sinó ètic i cultural. La IA, com qualsevol eina, és tan valuosa com la intenció que la guia. Per això, en lloc de témer-la, triem conèixer-la, integrar-la i, sobretot, posar-la al servei d’un disseny més conscient, més humà.

Potser, al cap i a la fi, la gran aportació de la intel·ligència artificial a l’arquitectura no sigui dibuixar edificis, sinó recordar-nos que el futur encara necessita la nostra sensibilitat.

L’arquitectura sempre ha estat un diàleg entre el que som i el que imaginem. I en aquesta conversa, la intel·ligència artificial ja té un lloc a la taula. La pregunta és: com volem utilitzar-la?