El pla de desenvolupament urbà de Badalona va ser concebut per respondre a les necessitats urgents d‟habitatge de l‟àrea metropolitana de Barcelona, impulsades pel ràpid creixement de la població il‟expansió industrial de la ciutat. El projecte es va ubicar estratègicament a Badalona, a tocar de l'autopista Barcelona–Mataró, amb una excel·lent connexió per carretera i ferrocarril.
L'àmbit del pla abraçava un total de 195,5 hectàrees, a una altitud mitjana de 60 metres sobre el nivell del mar. El terreny, de forma rectangular, presentava un pendent del 5% de nord a sud i estava dividit en quatre sectors separats per barrancs naturals.
El pla proposava la creació d'un sector urbà autosuficient amb capacitat per allotjar entre 45.000 i 50.000 habitants, organitzat en dos grans districtes urbans, cadascun compost per quatre barris tipus unitat escolar d'unes 1.500 famílies (entre 5.000 i 6.000 habitants per barri).
El disseny seguia els principis moderns de zonificació, integrant àrees residencials amb zones cíviques, culturals, educatives, industrials, comercials, esportives i verdes, totes connectades mitjançant una xarxa funcional que separava els recorreguts de vianants del trànsit rodat mitjançant passos a diferent nivell.
Predominaven els edificis residencials de baixa altura, mentre que les torres més altes es concentraven als centres cívics. Les instal·lacions comercials i socials es distribuïen al llarg dels eixos principals per fomentar la vitalitat i l'accessibilitat del conjunt.
El desenvolupament total incloïa 12.000 habitatges en una superfície construïda total de 2.099.882 m², dels quals:
1.015.650 m² es destinaven a habitatge, 124.000 m² a usos comercials, 19.500 m² a equipaments socioculturals, 27.000 m² a funcions administratives, 57.937 m² a edificis educatius, 27.000 m² a serveis públics, 10.395 m² a àrees esportives i recreatives, i 818.400 m² a activitats industrials, aconseguint una densitat edificatòria (FAR) de 1,07 m² construïts per m² de sòl.
El projecte contemplava amplis parcs verds, camps esportius i un sistema daparcament amb una plaça per cada cinc habitants, reflectint lambició de crear un entorn equilibrat i habitable.
La construcció es va planificar en tres fases, seguint una estratègia economicofinancera, amb un període total d'execució de sis anys, i l'objectiu d'establir una extensió urbana moderna, dinàmica i funcionalment integrada per a la regió.
